1r Congrés de l’Associacionisme Cultural Català.

DOCUMENT MARC PER CENTRAR EL DEBAT SOBRE ELS 4 TEMES TRANSVERSALS.

Preàmbul:

L’Ens de Comunicació Associativa (www.ensdecomunicacio.cat) és fruit del procés de debat anomenat Debats al Territori. Actualment agrupa a 15 federacions socioculturals catalanes i té els següents objectius:

1r. Donar la major visibilitat pública de les activitats realitzades pels seus membres.

2n. Generar espais de debat i de reflexió al voltant del món associatiu.

3r. Fomentar l’establiment de relacions estables amb les institucions públiques catalanes.

Durant l’any i mig d’existència, l’ENS ha convocat als caps de llista dels partits polítics en representació parlamentària perquè exposessin les seves propostes (Museu d’Història de Catalunya, 27.09.06), una àmplia reunió del món associatiu amb el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació (25.03.07), i una compareixença a la Comissió de Política Cultural del Parlament de Catalunya (11.04.07). Així mateix ha editat més de setanta novetats al seu web, publicitant més de trenta activitats.

El 1r. Congrés de l’Associacionisme Cultural Català s’emmarca dins d’aquesta dinàmica de reflexió i debat.

Els temes clau (transversals) a debatre durant el Congrés:

Relacions intergenacionals.
Migració.
Educació/formació.
Comunicació.

Proposta metodològica:

Dos nivells de debat i tres moments de participació.

NIVELLS:

1r nivell: Aspectes propis de cada federació.

2n nivell: Aportacions als 4 eixos transversals: format 1 o 2 pàgina per tema, i de manera propositiva.

MOMENTS:

Setembre 2007 - 31 de maig 2008: DEBATS FEDERATIUS.
1 de juliol – 31 d’agost 2008: RETORN A LA FEDERACIONS I FÒRUM WEB.
3, 4 i 5 d’octubre 2008: CONGRÉS PRESENCIAL.

PRIMER MOMENT. Setembre 2007 - 31 de maig 2008: ELS DEBATS FEDERATIUS:

Objectiu: elaborar dos tipus de documentS:

Aspectes propis de cada federació.
Aportacions als 4 eixos transversals: format 1 o 2 pàgines per tema, i de manera propositiva.

Fase de síntesi (1 – 30 de juny de 2008)

Recollida de tots els documents elaborats per cada federació.

Objectiu: refondre i elaborar per part de la secretaria del Congrés a partir de les aportacions de cada federació, 4 documents marc, propositius i en format DELIBERA (metodologia que permet posicionar-se, argumentar i proposar en comú).

SEGON MOMENT. 1 de juliol – 31 d’agost 2008: RETORN A LA FEDERACIONS I FÒRUM WEB.

En aquesta fase hi haurà dos moments simultanis de participació:

1r. Retorn a les federacions dels 4 documents refosos, per tal que els puguin conèixer i valorar si han estat incorporades totes les seves propostes. En aquest moment les federacions participants han de definir el seu grau d’acord sobre els documents marc, així com exposar les seves propostes i suggeriments que no hagin estat recollides.

2n. Fòrum Web: amb l’objectiu d’establir una altra manera de participar en els continguts del Congrés (a nivell individual), identificant els possibles nusos a debatre durant el Congrés presencial. D’aquesta manera legitimem molt el procés amb tot un seguit d’aportacions així com es pot començar a consensuar propostes, si més no propostes marc.

Fase de preparació dels documents definitius a presentar al Congrés presencial (01 de setembre – 01 d’octubre)

Un cop elaborat els documents marcs, s’informa a cada federació participant sobre el grau d’acceptació de les seves propostes i suggeriments, per tal de consensuar possibles acords transaccionals. En el supòsit que hi hagin aspectes no acceptats per la secretaria del Congrés i no hi hagi acord transaccional, la federació corresponent tindrà l’oportunitat de presentar i defensar les seves propostes al Congrés presencial.

TERCER MOMENT. Congrés presencial: 3, 4 i 5 d’octubre 2008, Palau de Congressos de Barcelona.

Tot i que en aquests moments (setembre 2007) s’està en procés d’acordar la metodologia definitiva, podem avançar el següent:

A l’inici del Congrés, a cada participant se li lliurarà dos documents. Un amb els 4 documents marc confeccionats per la secretaria del Congrés fruit del procés participatiu, i un altra amb les propostes no acceptades que seran defensades i debatudes durant el Congrés.
Està previst que hi hagin tres espais de debat. Els dos primers simultanis:

Presentació de propostes temàtiques. A tal efecte hi haurà diferents espais temàtics globals, alguns dels quals seran: dansa, festa al carrer, teatre, música, foc..., on cada federació participant podrà exposar les seves experiències i propostes específiques del seu àmbit.

Espai de comunicacions individuals. Prèviament presentades i acceptades per la secretaria, amb un format determinat.
Debat general sobre els 4 temes transversals.

Un cop presentada la dinàmica general del Congrés, exposem a continuació tot un seguit de materials que podem ajudar a iniciar i centrar el debat a cada federació sobre els 4 temes transversals.

Com hem de plantejar-nos el debat?

Què pot fer la meva entitat per millorar la nostra dedicació habitual en benefici d’aquest tema?
Cal centrar-se més en les propostes que en les causes. En aquest sentit cal concretar què ens ha funcionat i que no. Les propostes han de ser sintètiques i clares.
L’objectiu és compartir les experiències (èxits i fracassos) per poder aprendre i millorar.
Podem explicar també, allò que en aquest document no se’ns demana i que creiem pot ser interessant pels altres.

RELACIONS INTERGENERACIONALS

De caràcter global:

Dins de les entitats, què creiem que poden aprendre els grans dels joves?
I els joves dels grans?
Àmbit rural i ciutat.

Les relacions entre membres de diferent edat, s’han de manifestar de diferent manera? En aquest cas, quins són els motius?
En àrees rurals sembla ser que existeix una manifesta dificultat d’incorporació de jovent per qüestions d’estudis i treball (desplaçaments fora de la població). Com podem superar aquesta complicació?
La manera de fer i de participar del jovent, sigui a ciutat o a poble, és diferent? En tal cas, com intercanviar experiències?

Sobre els òrgans directius de les entitats:

És possible un cert recel de les persones grans als canvis promoguts pels joves, tals com aportació de noves idees, cedir-los protagonisme, impossibilitant poder conèixer què demana la gent jove? Quines són les condicions que plantegen? Aquest fet provoca moltes vegades que els joves no s’identifiquin amb les juntes tradicionals tot i ser persones més formades i potencialment més preparades per poder fer aportacions significatives. Com ho podem millorar?
Si els joves no són prou protagonistes de les activitats de les entitats, quina , o quines propostes cal formular perquè ho siguin? Si en són suficientment protagonistes, quines activitats i en quina proporció ho són?
Si les persones més grans barren el pas del jovent, com s’hauria de corregir el fenomen sense caure en una discriminació? Les persones més grans potser no saben quan o en què han de renunciar, com solucionar-ho?
El monopoli de les entitats per part de sectors de gent gran sovint acaba amb la dinàmica, què hi pot fer la resta de persones actives?
L’aportació de sectors de gent gran (jubilats), amb molta experiència i potencialitat i disponibilitat del dia a dia, però sense caure a la nostàlgia ni la dependència, com és pot aprofitar? Sota quines condicions?
Incorporar a grups de joves com a grup, regulat fins i tot per estatuts, amb representació a la junta, facilita les relacions intergeneracionals? Fins a quin punt? Aquesta norma, perdurable en el temps, pot esdevenir una bona condició?
La vinculació de les propostes que la gent jove realitzi, malgrat no ser majoritàries, com és pot contemplar? És necessari atorgar una certa confiança de moviments? Fins a quin punt? Per què?
Incorporar els joves a decidir sense que això suposi forçosament un canvi radical pel que fa als objectius fundacionals, és una bona decisió? Per què? Millora les relacions intergeneracionals? .

Sobre les activitats:

Penseu que els joves es limiten a aspectes més concrets, tècnics/temàtics que no pas globals? (de tota l’entitat). És bo? Per què?
Incorporar elements més informals al voltant de les activitats (pica pica, porró, gresca...) com aportació més específica del jovent, són aspectes que potencien les relacions entre generacions i uns marcs de comunicació i de relació natural i positiva? Com extreure’n una continuïtat en el dia a dia?
Entre les activitats on cadascuna de les persones que hi participa és imprescindible (obra de teatre, solistes d’una coral..., per exemple), i entre les de caràcter més col·lectiu, sovint es genera un diferent tipus de lligam i compromisos i, en conseqüència, d’actituds davant de l’activitat i de l’entitat, doncs si les primeres no poden deixar de ser-hi per a no perjudicar l’activitat, les segones s’ho poden permetre. Com fer-ho per no perjudicar les relacions?
La incorporació de temàtiques més actuals possibilita una major incorporació del jovent, però tanmateix és menester potenciar la consciència de pertànyer a un projecte històric (memòria històrica). Com assegurar aquesta necessitat?
Expliqueu quines son les vostres iniciatives/experiència concretes que han estat exitoses en el creixement del nombre de joves en entitats.
Com augmentar la presència dels no associats a les activitats ordinàries. Cal diferenciar el membre actiu del públic en general?

MIGRACIÓ

Dels col·lectius dels nouvinguts:

Quines associacions coneixem fins al punt de col·laborar-hi plenament.
En cas d’assolir aquesta relació, quins aspectes ens són satisfactoris i quins no. A quines causes atribuïm el resultat.
Amb quines associacions ens seria convenient treballar. Amb quina finalitat?.
Com conèixer les seves manifestacions culturals.
Com donar a conèixer les nostres activitats, el seu passat i a on anem.
Coneixem les seves estructures tradicionals? Ens interessen? Com conèixer-les?
Com potenciar les associacions culturals i tradicionals catalanes al territori on la població autòctona és minoritària?
Afegir els seus valors culturals a les nostres activitats, és possible? Ho esteu fent? De quina manera? ... o no és convenient? Per què?

De les persones nou vingudes:

Què pot aportar el diàleg cultural amb persones grans? Ens interessa?
Els sectors més marginats, culturalment parlant, relacionats amb nou vinguts, mereixen una oferta cultural participativa i digna?. Com arribar-hi?
Els col·lectius de diferent procedència, s’integren de la mateixa manera? Podem generalitzar unes propostes d’integració uniformes i prou atractives? Com?
Quina oferta cultural pot ser més atractiva per la participació?
Com combatre actituds xenòfogues?
Creieu que veuen les nostres associacions com un mirall de la vida social?
S’ha de forçar una suma de cultures? Per què?
Les nostres festes i els cicles festius com elements d’integració i de normalització, els hi arriba de manera prou entenedora? Què fer per ajudar a facilitar l’accessibilitat?

EDUCACIÓ/FORMACIÓ

Sobre els professionals de l’educació:

Teniu participació en les vostres activitats i/o entitats de professionals de l’educació?
Penseu que els professionals de l’educació estan conscienciats per difondre els valors de les vostres activitats entre els estudiants?
La vostra organització genera pedagogia? De quina manera?
Us considereu educadors culturals?

En cas afirmatiu, sou prou rigorosos a l’hora d’ensenyar i de realitzar les activitats?

Com tracteu l’ètica del compromís?

Sobre les escoles:

Teniu col·laboració amb escoles per donar a conèixer les entitats i les seves activitats? De quina manera?
Els temes locals, la història del entorn i el seu associacionisme, estan suficientment i correcta tractats a l’escola?
Els estudiants participen de les vostres propostes culturals?
Col·laboreu amb els plans de l’entorn? De quina manera? És una activitat productiva?
Creieu necessari incloure als plans d’estudi elements divulgatius per interpretar La Festa com una qualitat socialment cultural important? En cas positiu, com fer-ho?
Les activitats de les AMPAS, solapen les vostres?
Heu fet propostes de treballs conjunts per les vostres activitats amb les AMPAS? Cal fer-ho? Si en teniu experiència, quin és el resultat? Quin és el factor més positiu?
És menester contemplar una interrelació amb el sistema educatiu reglat? De quina manera?
La formació reglada sobre l’associacionisme, la cultura popular, la participació festiva, és necessària? Per què?

COMUNICACIÓ

Sobre els mitjans de comunicació:

Considereu que és molt difícil regularitzar la vostra presència a la comunicació de caràcter més generalista? En cas afirmatiu, quina solució hi veieu?
Considereu el mateix si ens referim als mitjans de comunicació comarcals o locals? En cas afirmatiu, quina solució hi veieu?
Penseu que l’educació universitària (periodisme), té manca de formació de cultura popular?

Cal una acció reivindicativa amb aquest aspecte davant de la gestió universitària?

Penseu que els mitjans de comunicació saben com tractar les vostres noticies? Diferencieu, si cal, entre mitjans més generalistes i comarcals o locals.
Quines noticies poden interessar als mitjans de comunicació? Són diferents si es tracten de mitjans més generalistes o més locals? En cas afirmatiu, diferencieu les particularitats.
De quina manera publiquen les vostres noticies? Fil per randa, reduïda, alterada, ...

Creieu adient explicar com volem que es publiquin les nostres noticies?

Hem de fer una aproximació als professionals de la comunicació per implicar-los sobre com transmetre les noticies?
Quina ha de ser l’aportació de la vostra organització als mitjans de comunicació, al marge de facilitar noticies.

Sobre les maneres de comunicar:

Penseu que sabeu divulgar bé les vostres activitats?
Com publiqueu les vostres activitats? Quina manera de fer-ho us és més productiva.
Sabeu explicar i donar a conèixer correctament la vostra organització?
Quin ús més positiu hi trobeu al treballar amb Internet.
Es consulten les vostres agendes? Com les exposeu? Quines són més útils?
Penseu que l’Ens de Comunicació Associativa pot ser una eina que abasti les mancances informatives? En cas negatiu, per què no?

Dels agents i tècnics culturals:

Manteniu col·laboracions amb aquests professionals? De quina manera?
Els tècnics culturals municipals, actuen com a competidors?
Els agents culturals, entenen correctament les vostres propostes?

TORNAR A LA PAGINA PRINCIPAL