Presentació

Homes com Antoni Roca, Perot Rocaguinarda, Pau Vila de Gallifa, els germans Margarit o l'ex-Carlista Felip s'han passejat, durant els segles XVI al XIX, per les terres que actualment configuren el Vallès occidental desvalisant masies i diligències. I la veritat és que no es fa estrany aquest fet donada la privilegiada situació geogràfica i econòmica del Vallès eren un atractiu prou important per a la concurrència de bandolers i lladres de camí ral.

Malgrat la importancia que tingueren els bandolers en la nostra contrada, els actuals trabucaires poc tenen a veure amb aquests avantpassats.

Els trabucaires de Gràcia, neixen amb una imatge que té més a veure amb els trabucaires de la Catalunya industrial, aquells que existiren al voltant de la indústria tèxtil que es remunta al s. XVI, quan es crearen i s'organitzaren els primers gremis paraires, teixidors i de sastres.

L'origen de la nostra colla es remunta en quatre trabucs que un dia de l'any 1986 va comprar l'Associació de Veïns de Gracia de Sabadell amb la intenció de crear noves activitats al barri.

La idea de formar una colla de trabucaires no va tenir gaire èxit i al cap de poc temps els trabucs van ser penjats en un armari sense arribar a complir el seu objectiu. Malgrat l'efímer resultat, el "cuquet" de la pólvora va quedar al barri i no va ser fins l'any 1989 en que 8 persones agafen el compromís de reconstruir-la a partir de membres del Ball de Diables de Sabadell, i a instàncies de l'Associació de Veïns de Gràcia. Tot i que no va ser constituïda legalment fins l'any 1990.

Malgrat la diferència de dates, aquest és un fet força habitual arreu del territori donat que un grup d'amics s'ajuntà i es posà d'acord per tirar endavant la iniciativa de crear la colla de trabucaires. A partir d'aquí començà una llarga tasca abans de constituir-se legalment, fet aquest que comporta un seguit de tràmits legals que s'allarguen en el temps i que provoca aquesta diferència de temps entre el que diuen els papers i el que realment va succeir.

Si bé tots tenien experiència en festa popular i tradicional i en la manipulació de pirotècnia, cap d'ells, en tenia en armes d'avantcàrrega.

En aquestes circumstàncies, i per tal de poder complir els compromisos adquirits amb l'Ajuntament de la Ciutat, ens posàrem en contacte amb la Colla de Trabucaires de Sant Andreu. Ells vingueren a fer dues actuacions a Sabadell, ocasió que aprofitarem per aprendre els rudiments del fet trabucaire i de l'ús de les armes.

Partint del patrimoni de l'Associació de Veïns de Gràcia (que constava de quatre trabucs de diversos models) i d'una pistola propietat d'un membre de la colla, anàrem un diumenge al matí al Parc Catalunya a provar les armes i a practicar amb elles.

El bateig oficial de foc va tenir lloc a la festa major del barri de Gràcia, sent els padrins la colla de Sant Andreu de Palomar.